Incertesa a la Gordíssima

Aquest va ser el meu primer article al Sant Andreu de Cap a Peus!

El passat 7 de febrer el Centre Social Ocupat(CSO) la Gordíssima va tornar a perillar. Arran del possible desallotjament del CSO es va produir una jornada lúdico-reivindicativa. A prop del mític Versalles, des de les 8:30 del mati fins les 12 de la nit es van organitzar diverses activitats: des d’un esmorzar popular, per començar el dia, passant per diversos tallers i xerrades, per amenitzar-lo, fins la fi de la jornada amb música i bon ambient. Activitats que van comptar amb una bona afluència de participants, motivada per la simpatia de molts col·lectius cap al CSO. La concentració, a les 19 hores, davant de la seu del Districte de Sant Andreu va aplegar una trentena de persones, seguint amb la bona dinàmica del dia. Tot i l’amenaça de desallotjament, en cap moment van aparèixer furgons policials per materialitzar-lo.

imagen-004.jpg
L’exterior del CSO. CSO La Gordíssima

L’edifici fou abandonat a finals del segle passat pel seu propietari, Victoriano Pagès Alemany que es traslladà a Madrid. Això va portar a un col·lectiu de dones feministes a ocupar-lo l’any 2005. Acció per la qual el seu propietari, que té diverses propietats al nostre barri, va interpel·lar una demanda per desallotjar-les. La qual es va materialitzar el  juliol de 2008. Aquell mateix any es va tornar a ocupar el local per un seguit d’organitzacions, formant així un Centre Social Ocupat (CSO). Aquests esdeveniments van contribuir a aturar el procés. Amb la mort d’Alemany, la seva dona ha passat a ser la propietària dels immobles. El seu interès sobre el seu edifici, tot i viure a Madrid, ha portat a reactivar el plet paralitzat.

Els col·lectius que estan adherits a la Gordíssima, han vist l’espai com un lloc on desenvolupar les seves activitats: tallers de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades, debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, assessorament laboral i d’habitatge… I sempre han intentat respectar el benestar del barri, evitant al màxim els sorolls i la brutícia.

Tot i la demanda històrica de les diverses associacions del barri d’un local, l’Ajuntament ha apostat per unes polítiques de les quals s’han beneficiat constructores i diversos interessos associats.  S’han desallotjat diversos locals ocupats: El Palomar, enderrocat per deixar pas a pisos de luxe; La Gàlia, desallotjat per dur a terme una reconversió de l’illa en pisos de disseny; Onze de Setembre, enderrocat amb tot el material dels col·lectius a dintre,  i  molts d’altres com Kan Llimona o el CSO Anarkopunk. Aquests centres permetien l’autogestió i la realització lliure d’activitats d’oci, polítiques, socials… activitats que no comportaven una distorsió en la vida del veïnat. Les organitzacions que realitzaven les activitats, a la vegada mantenien l’edifici abandonat, tot i no ser elles les propietàries.

L’ocupació de cases abandonades, de moment, és l’única forma de poder autogestionar projectes fora del marc establert pels òrgans dirigents. L’Ajuntament està allargant el procés de concedir diversos espais a l’Harmonia, conjunt d’organitzacions de Sant Andreu que s’han unit per reivindicar la necessitat d’espais propis. Aquests es podrien ubicar a l’antiga fàbrica Fabra i Coats, gairebé buida.

La jornada que es va viure a la Gordíssima el passat 7 de febrer posa de manifest tota aquesta problemàtica. El centre social ha estat en perill diverses vegades des de la seva ocupació, però l’absència d’una alternativa on desenvolupar les activitats ha portat a una forta defensa del local. Tot i l’èxit de la jornada, el CSO té un futur incert, com: el CSOA La Carboneria (Sant Antoni), el CSA Can Vies (Sants), El Banc Expropiat (Gràcia), Ateneu Popular de l’Eixample o l’Ateneu La Flor de Maig (Poblenou).

Jaume Gil