Nicaragua, on civilització i natura s’uneixen

Aeropuerto Internacional Agusto C. Sandino. Unes lletres incrustades a la paret, indiquen que per fi arribes a Managua, Nicaragua. País del qual n’has sentit a parlar poques vegades, de forma desordenada i de manera superficial. No tens cap esquema mental format, surts de l’aeroport, et disposes a conèixer aquest país tan lluny de Barcelona.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Monument a la revolució. Jaume Gil

Veus la teva primera pulperia, té pintada la paret de vermell i negre. Descobreixes que no té res a veure amb pops, sinó que és una petita botiga de queviures. Cent metres més endavant, la paradeta improvisada de refrescs té una bandera amb els mateixos colors, i hi té escrit: FSLN. Aquests colors, aquestes lletres, es van repetint al llarg del teu camí de forma incessant. Recordes aquelles pàgines web que vas consultar abans de marxar. Vermell i negre colors del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN), partit creat l’any 1961 per Carlos Fonseca, Tomás Borge… Creus que Nicaragua és profundament sandinista, que el govern de Daniel Ortega continua amb la revolució que es va iniciar…l’any 1979? Sí, aquest va ser l’any en que el país va trencar amb la dictadura hereditària de la família Somoza. Encara et queda un llarg viatge per descobrir que les quatre coses que has trobat per Internet són més complexes del que creies.

Arribes a l’allotjament d’aquesta nit, i reps la primera dosis de realitat. Has conegut a la Mercè, una metgessa de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Farà de voluntària aquest mes a una casa, prop d’on dormiràs, que dóna suport a nenes maltractades sexualment. Et deixa entrar, i el primer que veus són els ulls desencaixats d’una nena que acaba d’arribar. Intentes mantenir una conversa amb ella, però veus que el que et diu no té sentit, està en shock. Te’n vas, no ets conscient del que acabes de viure, però vols saber què s’amaga darrere d’aquest cas concret.

A Nicaragua l’abús sexual de menors d’edat és un problema seriós, no són casos aïllats. Cada any, des del 2011 que el Movimiento de Mujeres va començar a analitzar la situació, entre el 70 i el 80 % de les víctimes d’agressions sexuals són menors d’edat. Davant d’aquesta situació cal anar a les causes profundes del problema.

La primera és de caràcter antropològic, la societat nicaragüenca, a grans trets, és profundament masclista. Nicaragua, masclista? La revolució sandinista no havia portat l’ideal d’una dona combativa, forta i independent, a la que s’ha de respectar?

Parlant amb en Jesús, excombatent sandinista, et desmonta aquest tòpic. “Durante la revolución las mujeres maltratadas seguian siendo maltratadas, no importaba lo que sucedia de puertas hacia dentro”. A més a més, et dóna una dada molt sorprenent. Resulta que Nicaragua és un dels països d’Amèrica Central amb la taxa més alta de femenicidis.

La segona causa és la impossibilitat de la majoria de les dones a tenir independència econòmica. La societat del país té unes dinàmiques econòmiques on l’home es queda amb la riquesa que genera la família. Això les obliga a estar mantingudes tota la vida per un home, bé sigui del nucli familiar o el seu marit. Què té a veure aquest fet amb l’abús sexual a menors?

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Una nena descobreix el seu entorn. Jaume Gil

La Mercè, voluntària i activista, t’explica que les dones tenen relacions sexuals molt joves. Una bona part d’aquestes es queden embarassades amb 13-14 anys, d’homes que no es volen comprometre a tenir un fill. La mare que ha de cuidar el fill necessita recursos econòmics. Elles no tenen mecanismes d’estalvi, fet que les obliga a ajuntar-se amb un altre home. Aquest ja no té cap mena de relació afectiva amb la nena, l’home aprofita la indefensió de la nena i la mare, i abusa sexualment de la menor. Segons les estadístiques del Instituto de Medicina Legal, al voltant del 50% de les agressions es produeixen al propi domicili.

Ets sents impotent davant d’aquesta situació, hi vols posar remei. Vols continuar el teu viatge, esperes trobar algun bri d’esperança a tot el que has vist fins ara. Et dirigeixes cap al cor de Nicaragua, cap a la zona agrícola, allà on va començar la revolució.

Un autobús escolar d’Estats Units, sí, aquells grocs que surten a totes les pel·lícules, et porta cap a la teva següent parada. Lluny queden aquells nens rossets, amb uniforme que tots recordem. Els han substituït nicaragüencs, i algun turista perdut, de cara afable que et donen conversa, encara que tu no vulguis.

No hi cap ningú, és materialment impossible que entri alguna persona. Això creies quan ha començat el viatge, però a cada parada les lleis de la física es trenquen. Entra gent amb aigua, refrescs, pa, galetes, verdura… en resum, tot allò susceptible a ser comprat. L’ambient és irrespirable, però vols gaudir del moment i t’intentes mimetitzar.

Ja has arribat, has deixat endarrere aquell autobús vell, atrotinat i ple de gent, i t’endinses pels carrers d’una ciutat estranya, però acollidora. Les olors, el soroll, el moviment de gent… tot et resulta fascinant. Tornes a veure els carrers plens de banderes vermelles i negres, al parc hi ha l’estàtua d’un màrtir de la revolució, Carlos Fonseca. Vols que algú t’expliqui la situació política del país, per això et trobaràs amb un càrrec de l’ajuntament de Matagalpa.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Els carrers màgis de Matagalpa. Jaume Gil

“El frente ha inciado una campaña de paz, amor y fraternidad para todos los nicaraguenses. Ahora todo el mundo dispondrá de un techo, de una gallina y un cerdo”. Així es podria resumir l’explicació que et dóna en Jesús de la política social del govern de Daniel Ortega.

Més de dues hores de conversa, i no has  aconseguit que et parli malament ni un sol moment de l’executiu nicaragüenc. Li fas una pregunta innocent, sense malícia: “¿En vuestro país hay tanta corrupción como en España?”. La resposta, però, no és tan innocent. Ha de marxar, fa mitja hora que l’estan esperant per una reunió. El dubte segueix a la teva ment, vols saber per què la realitat que has vist als carrers no és la mateixa que en Luis t’ha explicat. Penses en l’amic del teu pare que porta uns trenta anys vivint a Nicaragua. Cal comprar-se un telèfon, i trobar entre el teu equipatge el paper rebregat que té el seu número.

Plou, plou molt ja que aquest matí ha fet molta calor, massa. Ara has d’escapar de la pluja i córrer fins la catedral, on et trobaràs amb en Xavier. Puges a una pick up negra, Nissan, la finestra del copilot no funciona, el seient és dur com una pedra, el comptaquilòmetres no funciona. Res d’això t’importa, els teus ulls ressegueixen la cara del conductor. Té seixanta anys, però sembla que tingui setanta. S’ha mimetitzat totalment amb l’entorn, és més nicaragüenc que espanyol. Pell bruna, mirada enèrgica, però cansada, cos fort, però maltractat pel temps, conducció temerària.

Una habitació, quatre parets descolorides, una taula, dos cadires de plàstic, un armari d’oficina reutilitzat i un quadre de Simón Bolívar. L’escenari està preparat, estàs apunt de tenir una de les experiències més reveladores del teu viatge. Encén el primer cigarro, xucla el filtre, entorna els ulls, expulsa el fum, comença a parlar.

“T’has fixat, venint cap aquí, què els hi falta als carrers?”, et pregunta maliciosament. Tu penses en l’enllumenat, en els passos de vianants, els semàfors o la renovació de la calçada. No és res d’això. “Falten menys de dos mesos per les eleccions i no hi ha enlloc propaganda electoral”. T’explica que en les eleccions anteriors hi havia pluralisme polític, que els diferents partits sortien al carrer equipats amb una camioneta i uns megàfons a fer proselitisme. Ara ja no cal, “les eleccions estan guanyades”.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Excombatent del FSLN. Jaume Gil

Estàs una mica desconcertat, el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) té un suport popular tan gran que no li cal fer campanya? Els altres partits no volen fer campanya tampoc?

El FSLN té un gran suport popular a Nicaragua, el 66% dels nicaragüencs recolzen la reelecció de Daniel Ortega, segons l’enquesta de M&R. Durant els 15 anys de govern sandinista s’han incrementat les ajudes social. S’han repartit entre la població més de 100.000 teulades de zinc, llavors i animals, a la vegada que s’han concedit crèdits. Sobta, però, que estigui a la cua de la despesa pública respecte el PIB, és el número 141 d’una llista de 188 països. És a dir, de la riquesa que genera el país en un any, només una quarta part prové de la despesa pública. L’executiu gasta 300 dòlars per cada nicaragüenc, la mitjana d’Amèrica Central és de 1800 dòlars. Per què el govern té tant suport popular, si manté la despesa social baixa?

“Ortega juga amb la misèria de la gent. Donar-li quatre gallines a una persona que no té res t’assegura el vot”. El governs anteriors gairebé no invertien res en ajuda social. Per tant, el poc que donen es rebut amb molt entusiasme entre la població acostumada a no tenir res.

Te n’adones, però, que la situació encara és més complexa. On són els altres partits? A Nicaragua no hi ha un pensament únic, hi ha més veus. En Xavier et mostra un retall de diari: “FSLN destituye a 28 diputados opositores”. És un dels exemples de la repressió política que pateixen els nicaragüencs a diari. Ara entens per què “les eleccions estan guanyades”, l’oposició ha estat esmicolada.

“A Nicaragua hi ha una dictadura encoberta, la família Ortega s’ha fet amb el control econòmic i polític del país. La gent no pot parlar amb llibertat del que opina del govern, sinó li costa trobar feina a ell i a la seva família.” La frase sura a l’aire mentre s’obre la vostra porta, entra un home alt i corpulent que necessita l’ajuda d’en Xavier. Una interrupció inoportuna, vols seguir escoltant aquell home, però no serà possible.

El teu viatge ha donat un tomb de 180 graus. Dictadura, repressió política i social són conceptes que no hauries vinculat mai amb la Nicaragua revolucionaria. Veus tot el que t’envolta amb un altres ulls. El teu interès cap a Nicaragua augmenta de manera exponencial.

T’han vingut a buscar al hotel, t’endinses a la selva amb una pick up maltractada. Ets feliç de gaudir de la naturalesa, de la conversa intranscendent de l’home que s’ha assegut amb tu al darrere, i de la llibertat que tens en aquell moment. L’aire copeja el teu rostre, no te’n apartes, vols sentir-te viu.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Las Mezas, Matagalpa, enamora a qualsevol persona. Jaume Gil

Tens les botes plenes de fang, això t’indica que has arribat a la comunitat rural que t’acollirà durant la teva estada. T’ensenyen la cuina de llenya, una estructura de ferro rudimentària que et recorda al que feia servir la teva avia durant la postguerra. El fum de la xemeneia i la seva olor es colen a la teva habitació. Una habitació austera, un armariet i un tros de fusta una mica elevat que farà de llit aquests dies. La resta de la casa no presenta major luxes, però no t’importa, no necessites més.

Després d’un dia ple d’emocions t’assentes al porxo. El soroll de les gallines menjant les restes del dinar, l’aire acariciant els arbres, una conversa llunyana, rialles, moltes rialles. Aquests sons seran la banda sonora de la teva estança, banda sonora que enyoraràs amb ràbia quan tornis.

Hi ha uns nens jugant a cartes, preguntes amb timidesa si hi pots jugar. Ells et miren estranyats, per què no hauries de poder jugar? Fas trampes, rius, ells riuen amb tu i te’n fan de més grosses. Potser portes una hora jugant quan un dels nens t’ensenya el seu quadern de l’escola. El teu rostre canvia, estàs sorprès. “Agusto Cesar Sandino fue un valiente nicaraguense que luchó contra la invasión norteamericana”. Vols relativitzar el que acabes de llegir, potser el professor està afiliat al FSLN i tendeix inconscientment a adoctrinar als alumnes. T’ensenyen el llibre de text, te n’adones que no és una coincidència. Totes les pàgines estan marcades amb la bandera del FSLN, i els continguts són igual d’imparcials que el que acabes de llegir.

12082016-P8120228.jpg
Els nens tenen un somriure especial. Jaume Gil

L’endemà visites l’escola de la comunitat. Dos aules on hi caben vint alumnes, cadires massa petites pels més grans, decoració ínfima i problemes amb l’electricitat, no es poden obrir les llums. Et presentes als alumnes, els expliques que ets de la ciutat on juga en Messi, que estudies a la universitat i que estàs encantat amb el seu país. Ells et miren amb recel, però deu minuts després ja esteu jugant. Un recés, és la teva oportunitat de parlar amb la professora. Una dona de mitjana edat, voluminosa i amb un somriure permanent. Ella s’asseu a una cadira massa petita i t’ofereix el mateix a tu.

“Te gusta la decoración?”, et pregunta, i tu no saps que dir. “A mi tampoco”, no et deixa contestar. T’explica que la decoració de les aules creen un ambient trist i brut, i que això dificulta la seva feina. És molt complicat atraure els alumnes perquè assisteixin a classe. Tot i que l’educació primària és obligatòria, el govern no destina els recursos necessaris perquè es compleixi. Si un nen falta freqüentment a classe no hi ha serveis socials que l’obliguin a anar. L’educació dels alumnes està en mans dels seus pares, si no troben important l’escola l’infant no serà mai alfabetitzat.

La decoració és l’única explicació al fracàs escolar? No, hi ha nombroses raons. La mala alimentació, causada per l’extrema pobresa, genera grans problemes de salut, els quals provoquen que l’alumne no tingui cap interès a estudiar. Si et falta el menjar el teu cervell perd la capacitat de pensar a llarg termini, i es limita a viure al dia a dia, on l’estudi no és necessari.

Un dels problemes estructurals en la societat nicaragüenca, la inestabilitat familiar, fa encara més difícil l’escolarització dels més petits. No tenir pare, quedar abandonat al carrer amb cinc anys o que el teu padrastre et violi són fets que succeeixen a Nicaragua. Un nen abandonat pels seus pares l’últim en que pensa és en anar a l’escola, viu permanentment enfadat, i culpa a tothom de la seva situació. Falten dades oficials per calcular la magnitud de l’impacte, però no són casos aïllats.

La manca de l’esperança d’un futur prometedor, la superpoblació de les aules, la falta de formació dels mestres, la manca de material o que sigui molt difícil fer repetir a un alumne són algunes de les causes que complementen les abans esmentades.

18082016-IMG_20160818_121712.jpg
L’escola rural  de las Escaleras, Matagalpa. Jaume Gil

El govern no fa cap moviment per pal·liar el baix nivell educatiu nicaragüenc, vol alimentar el gruix de la població sense educació. Persones sense capacitat crítica, desinformades i sense una estructura mental exercitada són molt més fàcils de controlar. A més a més, el neoliberalisme també ha arribat a Nicaragua. És a dir, l’única educació digna, així com la sanitat, és la que ofereixen els centres privats, on la gran part de la població no hi pot accedir.

Comencen a entrar els alumnes un altre cop a la classe, això indica que te’n has d’anar. Tens la ment saturada, per sort aquesta tarda descansaràs ja que demà te’n vas a plantar cafè amb en Juan.

Sis del matí, el sol ja s’ha despertat. Una tassa de cafè i un plat de frijoles et donen l’energia per aguantar una dura jornada de feina. El gos us acompanya, juga amb el bosc, corre, s’amaga i us espanta. Després de trenta minuts pujant per una pendent molt pronunciada arribeu a la plantació de cafè. Tu no ho distingeixes de la resta del bosc, però ell t’explica amb emoció que plantes com aquesta permeten que preguis cafè cada dia. Caveu socs en una baixada plena de pedres, planteu esquetxos de cafè i comproveu que totes les plantes estiguin sanes. La feina s’allarga hores i quan el dia agafa un to groguenc, estàs exhaust.

Arribeu a casa, la llum del sol es filtra per les fulles dels arbres creant una xarxa invisible que t’atrapa. T’asseus a un banc de fusta, i esperes el teu torn per rentar-te el cos amb un cubell d’aigua. Tens la mirada absorta en el paisatge quan arriba un home que marcarà a foc la teva estança a Nicaragua. Un home grassonet, amb dentadura de plata i una pell massa blanca per ser nicaragüenc. Es en Luis, amb ell tindràs grans converses durant les setmanes que estaràs a la comunitat. Ell et donarà una visió global de l’economia i la història del país. Tu després de cada conversa escriuràs un petit diari, per tal d’assimilar tot el que ell t’intenta explicar.

Abans de marxar faràs un petit resum:

“En l’economia nicaragüenca el sector primari i secundari tenen un gran paper. Les indústries més importants són la del cafè, la de la carn i el tèxtil. Es troba entre les economies amb menys PIB del món, posició 125 de 200, encara que la riquesa que genera el país en un any creix a bon ritme, 5% anual. La de la zona euro creix a un 2%.

Destinación de las exportaciones.png
El 50% de les exportacions de Nicaragua van als Estats Units. Atla.media

El país centreamericà no és sobirà, no pot prendre les decisions que vulgui lliurement. Nicaragua té una gran dependència d’Estats Units. Un exemple molt gràfic és que el 50% de les exportacions van destinació al gegant nord-americà.  El govern vulgui o no, ha de mantenir una relació cordial amb EUA. Aquesta situació li resta sobirania a Nicaragua. Si realitza qualsevol moviment polític o econòmic que intenti revertir la relació de subordinació respecte als gegants occidentals, l’economia nicaragüenca cau. Sabem que  el govern d’Ortega és corrupte i utilitza pràctiques dictatorials per tal de mantenir l’ordre social, però cal recordar que es troba lligat de mans.

En la dècada dels anys 80 la revolució sandinista va posar fi a quaranta anys de dictadura somozista. Tot i que el país passés a mans d’un govern de coalició, el pes del FSLN era molt notable. Es va intentar aplicar una reforma agrària, nacionalitzant i repartint les terres dels grans terratinents afins a la dictadura. En la vessant educativa i de sanitat es van construir escoles i una xarxa d’infraestructures sanitàries. A la vegada, es van realitzar campanyes massives d’alfabetització i de vacunació. Què va fallar?

Nicaragua després de la lluita del FSNL contra la família Somoza va patir una guerra molt més cruenta, on Estats Units va jugar-hi un paper cabdal. A la vegada que el FSLN volia treure de la misèria el país, la CIA finançava i entrenava als Contras. Un exèrcit que combatia contra els sandinistes, per tal de posar fi a la revolució. Van assassinar, violar, torturar, saquejar i cremar collites, amb el suport del govern de Ronald Reagan.

L’amenaça continua de les guerrilles contrarevolucionàries, juntament amb l’embargament estatunidenc van fer caure la feble economia nicaragüenca. La necessitat de finançar la lluita armada va portar al govern a imprimir grans quantitats de paper moneda. La injecció de grans quantitats de diner a una economia fa que els preus augmentin. Des de l’any 1986 fins el 1991 Nicaragua va estar sumida en una profunda hiperinflació. Es va arribar a un augment dels preus del 4% diari. La moneda del país, el córdoba, es va convertir en quitxalla. Tothom volia dòlars, donaven seguretat davant la incertesa del país.

Amb una economia devastada i una guerra que no semblava tenir final, Ortega va iniciar un procés democràtic per tal de posar-ne fi. L’any 1990 el FSLN va perdre les eleccions davant d’una coalició de 14 partits, capitanejada per Violeta Barrios de Chamorro. La tendència mundial cap a un model neoliberal no va passar de llarg a Nicaragua. Es va obrir l’economia a les grans transnacionals i es va privatitzar gran part del sector públic.

Amb aquests antecedents, quan Daniel Ortega va aconseguir un altre cop el poder l’any 2006 va pactar amb les empreses privades, i així es va assegurar l’estabilitat del país. Després de 15 anys al poder, el president no sembla tenir adversari. Ha après dels errors del passat, controla els jutges del país, l’oposició, les grans empreses, la policia, la dissidència dintre del partit… en resum, ho controla tot.”

17
El viatge finalitza, però el record perdurà per sempre. Jaume Gil

Et llegeixes aquestes línies abans de marxar de Nicaragua. Primer, però, no te’n vols anar sense visitar abans al Colectivo de Mujeres de Matagalpa. Arribes a un edifici de dos plantes, decorat amb el mural de la vergonya, on hi apareixen noms de violadors i maltractadors condemnats per la justícia. L’entrada ja pronostica que el trobaràs a l’interior.

Un espai de llibertat de pensament, de defensa de la dona, de defensa de la comunitat i del país s’obre davant teu. Una dona enèrgica t’explica tots els seus projectes, dedicats a l’empoderament i la formació de la dona. A la vegada et parlen de diferents moviments socials en contra del govern, que et fan somiar amb una Nicaragua diferent, una Nicaragua lliure i sobirana. Un dels més importants, és el que conformen estudiants i camperols en contra canal interoceànic que es vol construir a Nicaragua. Molt rentable econòmicament, però que ha portat a l’expropiació forçosa de moltes comunitats camperoles, i atempta contra la riquesa mediambiental de la zona.

Maria et fa veure que existeix una xarxa de persones disconformes amb el govern, però que no hi ha comunicació entre elles i estan criminalitzades. Tu et quedes amb la dada important, aquestes persones existeixen. Tard o d’hora faran de Nicaragua un país digne pels seus habitants.

Te’n vas del país amb una frase gravada a la ment: “Seguimos de frente, però sin el frente!”. Els somnis de la revolució encara estan presents, i cal seguir lluitant per ells.