Nicaragua, on civilització i natura s’uneixen (2)

No et perdis la primera part!

T’han vingut a buscar al hotel, t’endinses a la selva amb una pick up maltractada. Ets feliç de gaudir de la naturalesa, de la conversa intranscendent de l’home que s’ha assegut amb tu al darrere, i de la llibertat que tens en aquell moment. L’aire copeja el teu rostre, no te’n apartes, vols sentir-te viu.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Las Mezas, Matagalpa, enamora a qualsevol persona. Jaume Gil

Tens les botes plenes de fang, això t’indica que has arribat a la comunitat rural que t’acollirà durant la teva estada. T’ensenyen la cuina de llenya, una estructura de ferro rudimentària que et recorda al que feia servir la teva avia durant la postguerra. El fum de la xemeneia i la seva olor es colen a la teva habitació. Una habitació austera, un armariet i un tros de fusta una mica elevat que farà de llit aquests dies. La resta de la casa no presenta major luxes, però no t’importa, no necessites més.

Després d’un dia ple d’emocions t’assentes al porxo. El soroll de les gallines menjant les restes del dinar, l’aire acariciant els arbres, una conversa llunyana, rialles, moltes rialles. Aquests sons seran la banda sonora de la teva estança, banda sonora que enyoraràs amb ràbia quan tornis.

Hi ha uns nens jugant a cartes, preguntes amb timidesa si hi pots jugar. Ells et miren estranyats, per què no hauries de poder jugar? Fas trampes, rius, ells riuen amb tu i te’n fan de més grosses. Potser portes una hora jugant quan un dels nens t’ensenya el seu quadern de l’escola. El teu rostre canvia, estàs sorprès. “Agusto Cesar Sandino fue un valiente nicaraguense que luchó contra la invasión norteamericana”. Vols relativitzar el que acabes de llegir, potser el professor està afiliat al FSLN i tendeix inconscientment a adoctrinar als alumnes. T’ensenyen el llibre de text, te n’adones que no és una coincidència. Totes les pàgines estan marcades amb la bandera del FSLN, i els continguts són igual d’imparcials que el que acabes de llegir.

12082016-P8120228.jpg
Els nens tenen un somriure especial. Jaume Gil

L’endemà visites l’escola de la comunitat. Dos aules on hi caben vint alumnes, cadires massa petites pels més grans, decoració ínfima i problemes amb l’electricitat, no es poden obrir les llums. Et presentes als alumnes, els expliques que ets de la ciutat on juga en Messi, que estudies a la universitat i que estàs encantat amb el seu país. Ells et miren amb recel, però deu minuts després ja esteu jugant. Un recés, és la teva oportunitat de parlar amb la professora. Una dona de mitjana edat, voluminosa i amb un somriure permanent. Ella s’asseu a una cadira massa petita i t’ofereix el mateix a tu.

“Te gusta la decoración?”, et pregunta, i tu no saps que dir. “A mi tampoco”, no et deixa contestar. T’explica que la decoració de les aules creen un ambient trist i brut, i que això dificulta la seva feina. És molt complicat atraure els alumnes perquè assisteixin a classe. Tot i que l’educació primària és obligatòria, el govern no destina els recursos necessaris perquè es compleixi. Si un nen falta freqüentment a classe no hi ha serveis socials que l’obliguin a anar. L’educació dels alumnes està en mans dels seus pares, si no troben important l’escola l’infant no serà mai alfabetitzat.

La decoració és l’única explicació al fracàs escolar? No, hi ha nombroses raons. La mala alimentació, causada per l’extrema pobresa, genera grans problemes de salut, els quals provoquen que l’alumne no tingui cap interès a estudiar. Si et falta el menjar el teu cervell perd la capacitat de pensar a llarg termini, i es limita a viure al dia a dia, on l’estudi no és necessari.

Un dels problemes estructurals en la societat nicaragüenca, la inestabilitat familiar, fa encara més difícil l’escolarització dels més petits. No tenir pare, quedar abandonat al carrer amb cinc anys o que el teu padrastre et violi són fets que succeeixen a Nicaragua. Un nen abandonat pels seus pares l’últim en que pensa és en anar a l’escola, viu permanentment enfadat, i culpa a tothom de la seva situació. Falten dades oficials per calcular la magnitud de l’impacte, però no són casos aïllats.

La manca de l’esperança d’un futur prometedor, la superpoblació de les aules, la falta de formació dels mestres, la manca de material o que sigui molt difícil fer repetir a un alumne són algunes de les causes que complementen les abans esmentades.

18082016-IMG_20160818_121712.jpg
L’escola rural  de las Escaleras, Matagalpa. Jaume Gil

El govern no fa cap moviment per pal·liar el baix nivell educatiu nicaragüenc, vol alimentar el gruix de la població sense educació. Persones sense capacitat crítica, desinformades i sense una estructura mental exercitada són molt més fàcils de controlar. A més a més, el neoliberalisme també ha arribat a Nicaragua. És a dir, l’única educació digna, així com la sanitat, és la que ofereixen els centres privats, on la gran part de la població no hi pot accedir.

Comencen a entrar els alumnes un altre cop a la classe, això indica que te’n has d’anar. Tens la ment saturada, per sort aquesta tarda descansaràs ja que demà te’n vas a plantar cafè amb en Juan.

Sis del matí, el sol ja s’ha despertat. Una tassa de cafè i un plat de frijoles et donen l’energia per aguantar una dura jornada de feina. El gos us acompanya, juga amb el bosc, corre, s’amaga i us espanta. Després de trenta minuts pujant per una pendent molt pronunciada arribeu a la plantació de cafè. Tu no ho distingeixes de la resta del bosc, però ell t’explica amb emoció que plantes com aquesta permeten que preguis cafè cada dia. Caveu socs en una baixada plena de pedres, planteu esquetxos de cafè i comproveu que totes les plantes estiguin sanes. La feina s’allarga hores i quan el dia agafa un to groguenc, estàs exhaust.

Arribeu a casa, la llum del sol es filtra per les fulles dels arbres creant una xarxa invisible que t’atrapa. T’asseus a un banc de fusta, i esperes el teu torn per rentar-te el cos amb un cubell d’aigua. Tens la mirada absorta en el paisatge quan arriba un home que marcarà a foc la teva estança a Nicaragua. Un home grassonet, amb dentadura de plata i una pell massa blanca per ser nicaragüenc. Es en Luis, amb ell tindràs grans converses durant les setmanes que estaràs a la comunitat. Ell et donarà una visió global de l’economia i la història del país. Tu després de cada conversa escriuràs un petit diari, per tal d’assimilar tot el que ell t’intenta explicar.

Abans de marxar faràs un petit resum:

“En l’economia nicaragüenca el sector primari i secundari tenen un gran paper. Les indústries més importants són la del cafè, la de la carn i el tèxtil. Es troba entre les economies amb menys PIB del món, posició 125 de 200, encara que la riquesa que genera el país en un any creix a bon ritme, 5% anual. La de la zona euro creix a un 2%.

Destinación de las exportaciones.png
El 50% de les exportacions de Nicaragua van als Estats Units. Atla.media

El país centreamericà no és sobirà, no pot prendre les decisions que vulgui lliurement. Nicaragua té una gran dependència d’Estats Units. Un exemple molt gràfic és que el 50% de les exportacions van destinació al gegant nord-americà.  El govern vulgui o no, ha de mantenir una relació cordial amb EUA. Aquesta situació li resta sobirania a Nicaragua. Si realitza qualsevol moviment polític o econòmic que intenti revertir la relació de subordinació respecte als gegants occidentals, l’economia nicaragüenca cau. Sabem que  el govern d’Ortega és corrupte i utilitza pràctiques dictatorials per tal de mantenir l’ordre social, però cal recordar que es troba lligat de mans.

En la dècada dels anys 80 la revolució sandinista va posar fi a quaranta anys de dictadura somozista. Tot i que el país passés a mans d’un govern de coalició, el pes del FSLN era molt notable. Es va intentar aplicar una reforma agrària, nacionalitzant i repartint les terres dels grans terratinents afins a la dictadura. En la vessant educativa i de sanitat es van construir escoles i una xarxa d’infraestructures sanitàries. A la vegada, es van realitzar campanyes massives d’alfabetització i de vacunació. Què va fallar?

Nicaragua després de la lluita del FSNL contra la família Somoza va patir una guerra molt més cruenta, on Estats Units va jugar-hi un paper cabdal. A la vegada que el FSLN volia treure de la misèria el país, la CIA finançava i entrenava als Contras. Un exèrcit que combatia contra els sandinistes, per tal de posar fi a la revolució. Van assassinar, violar, torturar, saquejar i cremar collites, amb el suport del govern de Ronald Reagan.

L’amenaça continua de les guerrilles contrarevolucionàries, juntament amb l’embargament estatunidenc van fer caure la feble economia nicaragüenca. La necessitat de finançar la lluita armada va portar al govern a imprimir grans quantitats de paper moneda. La injecció de grans quantitats de diner a una economia fa que els preus augmentin. Des de l’any 1986 fins el 1991 Nicaragua va estar sumida en una profunda hiperinflació. Es va arribar a un augment dels preus del 4% diari. La moneda del país, el córdoba, es va convertir en quitxalla. Tothom volia dòlars, donaven seguretat davant la incertesa del país.

Amb una economia devastada i una guerra que no semblava tenir final, Ortega va iniciar un procés democràtic per tal de posar-ne fi. L’any 1990 el FSLN va perdre les eleccions davant d’una coalició de 14 partits, capitanejada per Violeta Barrios de Chamorro. La tendència mundial cap a un model neoliberal no va passar de llarg a Nicaragua. Es va obrir l’economia a les grans transnacionals i es va privatitzar gran part del sector públic.

Amb aquests antecedents, quan Daniel Ortega va aconseguir un altre cop el poder l’any 2006 va pactar amb les empreses privades, i així es va assegurar l’estabilitat del país. Després de 15 anys al poder, el president no sembla tenir adversari. Ha après dels errors del passat, controla els jutges del país, l’oposició, les grans empreses, la policia, la dissidència dintre del partit… en resum, ho controla tot.”

17
El viatge finalitza, però el record perdurà per sempre. Jaume Gil

Et llegeixes aquestes línies abans de marxar de Nicaragua. Primer, però, no te’n vols anar sense visitar abans al Colectivo de Mujeres de Matagalpa. Arribes a un edifici de dos plantes, decorat amb el mural de la vergonya, on hi apareixen noms de violadors i maltractadors condemnats per la justícia. L’entrada ja pronostica que el trobaràs a l’interior.

Un espai de llibertat de pensament, de defensa de la dona, de defensa de la comunitat i del país s’obre davant teu. Una dona enèrgica t’explica tots els seus projectes, dedicats a l’empoderament i la formació de la dona. A la vegada et parlen de diferents moviments socials en contra del govern, que et fan somiar amb una Nicaragua diferent, una Nicaragua lliure i sobirana. Un dels més importants, és el que conformen estudiants i camperols en contra canal interoceànic que es vol construir a Nicaragua. Molt rentable econòmicament, però que ha portat a l’expropiació forçosa de moltes comunitats camperoles, i atempta contra la riquesa mediambiental de la zona.

Maria et fa veure que existeix una xarxa de persones disconformes amb el govern, però que no hi ha comunicació entre elles i estan criminalitzades. Tu et quedes amb la dada important, aquestes persones existeixen. Tard o d’hora faran de Nicaragua un país digne pels seus habitants.

Te’n vas del país amb una frase gravada a la ment: “Seguimos de frente, però sin el frente!”. Els somnis de la revolució encara estan presents, i cal seguir lluitant per ells.

Aquí trobaràs la crònica sencera!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s