Nicaragua, on civilització i natura s’uneixen (1)

Aeropuerto Internacional Agusto C. Sandino. Unes lletres incrustades a la paret, indiquen que per fi arribes a Managua, Nicaragua. País del qual n’has sentit a parlar poques vegades, de forma desordenada i de manera superficial. No tens cap esquema mental format, surts de l’aeroport, et disposes a conèixer aquest país tan lluny de Barcelona.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Monument a la revolució. Jaume Gil

Veus la teva primera pulperia, té pintada la paret de vermell i negre. Descobreixes que no té res a veure amb pops, sinó que és una petita botiga de queviures. Cent metres més endavant, la paradeta improvisada de refrescs té una bandera amb els mateixos colors, i hi té escrit: FSLN. Aquests colors, aquestes lletres, es van repetint al llarg del teu camí de forma incessant. Recordes aquelles pàgines web que vas consultar abans de marxar. Vermell i negre colors del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN), partit creat l’any 1961 per Carlos Fonseca, Tomás Borge… Creus que Nicaragua és profundament sandinista, que el govern de Daniel Ortega continua amb la revolució que es va iniciar…l’any 1979? Sí, aquest va ser l’any en que el país va trencar amb la dictadura hereditària de la família Somoza. Encara et queda un llarg viatge per descobrir que les quatre coses que has trobat per Internet són més complexes del que creies.

Arribes a l’allotjament d’aquesta nit, i reps la primera dosis de realitat. Has conegut a la Mercè, una metgessa de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Farà de voluntària aquest mes a una casa, prop d’on dormiràs, que dóna suport a nenes maltractades sexualment. Et deixa entrar, i el primer que veus són els ulls desencaixats d’una nena que acaba d’arribar. Intentes mantenir una conversa amb ella, però veus que el que et diu no té sentit, està en shock. Te’n vas, no ets conscient del que acabes de viure, però vols saber què s’amaga darrere d’aquest cas concret.

A Nicaragua l’abús sexual de menors d’edat és un problema seriós, no són casos aïllats. Cada any, des del 2011 que el Movimiento de Mujeres va començar a analitzar la situació, entre el 70 i el 80 % de les víctimes d’agressions sexuals són menors d’edat. Davant d’aquesta situació cal anar a les causes profundes del problema.

La primera és de caràcter antropològic, la societat nicaragüenca, a grans trets, és profundament masclista. Nicaragua, masclista? La revolució sandinista no havia portat l’ideal d’una dona combativa, forta i independent, a la que s’ha de respectar?

Parlant amb en Jesús, excombatent sandinista, et desmonta aquest tòpic. “Durante la revolución las mujeres maltratadas seguian siendo maltratadas, no importaba lo que sucedia de puertas hacia dentro”. A més a més, et dóna una dada molt sorprenent. Resulta que Nicaragua és un dels països d’Amèrica Central amb la taxa més alta de femenicidis.

La segona causa és la impossibilitat de la majoria de les dones a tenir independència econòmica. La societat del país té unes dinàmiques econòmiques on l’home es queda amb la riquesa que genera la família. Això les obliga a estar mantingudes tota la vida per un home, bé sigui del nucli familiar o el seu marit. Què té a veure aquest fet amb l’abús sexual a menors?

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La Mercè, voluntària i activista, t’explica que les dones tenen relacions sexuals molt joves. Una bona part d’aquestes es queden embarassades amb 13-14 anys, d’homes que no es volen comprometre a tenir un fill. La mare que ha de cuidar el fill necessita recursos econòmics. Elles no tenen mecanismes d’estalvi, fet que les obliga a ajuntar-se amb un altre home. Aquest ja no té cap mena de relació afectiva amb la nena, l’home aprofita la indefensió de la nena i la mare, i abusa sexualment de la menor. Segons les estadístiques del Instituto de Medicina Legal, al voltant del 50% de les agressions es produeixen al propi domicili.

Ets sents impotent davant d’aquesta situació, hi vols posar remei. Vols continuar el teu viatge, esperes trobar algun bri d’esperança a tot el que has vist fins ara. Et dirigeixes cap al cor de Nicaragua, cap a la zona agrícola, allà on va començar la revolució.

Un autobús escolar d’Estats Units, sí, aquells grocs que surten a totes les pel·lícules, et porta cap a la teva següent parada. Lluny queden aquells nens rossets, amb uniforme que tots recordem. Els han substituït nicaragüencs, i algun turista perdut, de cara afable que et donen conversa, encara que tu no vulguis.

No hi cap ningú, és materialment impossible que entri alguna persona. Això creies quan ha començat el viatge, però a cada parada les lleis de la física es trenquen. Entra gent amb aigua, refrescs, pa, galetes, verdura… en resum, tot allò susceptible a ser comprat. L’ambient és irrespirable, però vols gaudir del moment i t’intentes mimetitzar.

Ja has arribat, has deixat endarrere aquell autobús vell, atrotinat i ple de gent, i t’endinses pels carrers d’una ciutat estranya, però acollidora. Les olors, el soroll, el moviment de gent… tot et resulta fascinant. Tornes a veure els carrers plens de banderes vermelles i negres, al parc hi ha l’estàtua d’un màrtir de la revolució, Carlos Fonseca. Vols que algú t’expliqui la situació política del país, per això et trobaràs amb un càrrec de l’ajuntament de Matagalpa.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Els carrers màgics      de Matagalpa.  Jaume Gil

“El frente ha inciado una campaña de paz, amor y fraternidad para todos los nicaraguenses. Ahora todo el mundo dispondrá de un techo, de una gallina y un cerdo”. Així es podria resumir l’explicació que et dóna en Jesús de la política social del govern de Daniel Ortega.

Més de dues hores de conversa, i no has  aconseguit que et parli malament ni un sol moment de l’executiu nicaragüenc. Li fas una pregunta innocent, sense malícia: “¿En vuestro país hay tanta corrupción como en España?”. La resposta, però, no és tan innocent. Ha de marxar, fa mitja hora que l’estan esperant per una reunió. El dubte segueix a la teva ment, vols saber per què la realitat que has vist als carrers no és la mateixa que en Luis t’ha explicat. Penses en l’amic del teu pare que porta uns trenta anys vivint a Nicaragua. Cal comprar-se un telèfon, i trobar entre el teu equipatge el paper rebregat que té el seu número.

Plou, plou molt ja que aquest matí ha fet molta calor, massa. Ara has d’escapar de la pluja i córrer fins la catedral, on et trobaràs amb en Xavier. Puges a una pick up negra, Nissan, la finestra del copilot no funciona, el seient és dur com una pedra, el comptaquilòmetres no funciona. Res d’això t’importa, els teus ulls ressegueixen la cara del conductor. Té seixanta anys, però sembla que tingui setanta. S’ha mimetitzat totalment amb l’entorn, és més nicaragüenc que espanyol. Pell bruna, mirada enèrgica, però cansada, cos fort, però maltractat pel temps, conducció temerària.

Una habitació, quatre parets descolorides, una taula, dos cadires de plàstic, un armari d’oficina reutilitzat i un quadre de Simón Bolívar. L’escenari està preparat, estàs apunt de tenir una de les experiències més reveladores del teu viatge. Encén el primer cigarro, xucla el filtre, entorna els ulls, expulsa el fum, comença a parlar.

“T’has fixat, venint cap aquí, què els hi falta als carrers?”, et pregunta maliciosament. Tu penses en l’enllumenat, en els passos de vianants, els semàfors o la renovació de la calçada. No és res d’això. “Falten menys de dos mesos per les eleccions i no hi ha enlloc propaganda electoral”. T’explica que en les eleccions anteriors hi havia pluralisme polític, que els diferents partits sortien al carrer equipats amb una camioneta i uns megàfons a fer proselitisme. Ara ja no cal, “les eleccions estan guanyades”.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Excombatent del FSLN. Jaume Gil

Estàs una mica desconcertat, el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) té un suport popular tan gran que no li cal fer campanya? Els altres partits no volen fer campanya tampoc?

El FSLN té un gran suport popular a Nicaragua, el 66% dels nicaragüencs recolzen la reelecció de Daniel Ortega, segons l’enquesta de M&R. Durant els 15 anys de govern sandinista s’han incrementat les ajudes social. S’han repartit entre la població més de 100.000 teulades de zinc, llavors i animals, a la vegada que s’han concedit crèdits. Sobta, però, que estigui a la cua de la despesa pública respecte el PIB, és el número 141 d’una llista de 188 països. És a dir, de la riquesa que genera el país en un any, només una quarta part prové de la despesa pública. L’executiu gasta 300 dòlars per cada nicaragüenc, la mitjana d’Amèrica Central és de 1800 dòlars. Per què el govern té tant suport popular, si manté la despesa social baixa?

“Ortega juga amb la misèria de la gent. Donar-li quatre gallines a una persona que no té res t’assegura el vot”. El governs anteriors gairebé no invertien res en ajuda social. Per tant, el poc que donen es rebut amb molt entusiasme entre la població acostumada a no tenir res.

Te n’adones, però, que la situació encara és més complexa. On són els altres partits? A Nicaragua no hi ha un pensament únic, hi ha més veus. En Xavier et mostra un retall de diari: “FSLN destituye a 28 diputados opositores”. És un dels exemples de la repressió política que pateixen els nicaragüencs a diari. Ara entens per què “les eleccions estan guanyades”, l’oposició ha estat esmicolada.

“A Nicaragua hi ha una dictadura encoberta, la família Ortega s’ha fet amb el control econòmic i polític del país. La gent no pot parlar amb llibertat del que opina del govern, sinó li costa trobar feina a ell i a la seva família.” La frase sura a l’aire mentre s’obre la vostra porta, entra un home alt i corpulent que necessita l’ajuda d’en Xavier. Una interrupció inoportuna, vols seguir escoltant aquell home, però no serà possible.

El teu viatge ha donat un tomb de 180 graus. Dictadura, repressió política i social són conceptes que no hauries vinculat mai amb la Nicaragua revolucionaria. Veus tot el que t’envolta amb un altres ulls. El teu interès cap a Nicaragua augmenta de manera exponencial.

Aquí tens la segona part!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s